combustible

— Jesús HERNÁNDEZ, enginyer industrial del Departament d’Energia Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya: «L’hidrogen com a nou vector energètic. Funcionament i aplicació al transport de les piles de combustible». Institut d’Estudis Catalans, 16 d’octubre de 2003.

Per a analitzar l’impacte ambiental d’una font d’energia és bo començar per considerar la quantitat de combustible que consumeix.

La figura 9 compara el combustible consumit, i contrasta el cas de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) que necessiten al voltant de 2 milions de tones de combustible l’any enfront de l’urani, de què només es necessiten 24 tones.

Per tant, consumeix cent mil vegades menys de combustible.

Els residus d’alta activitat són els elements de combustible gastats que s’emmagatzemen actualment en una piscina adient situada a cada central.

El pes del combustible gastat pràcticament coincideix amb el pes de combustible nou.

Es fissiona l’urani 235, que és aproximadament el 4,5 % de l’urani total del combustible.

Segons la taula 4, anualment caldrà gestionar 24,2 tones de combustible gastat per una central nuclear.

Els nostres agrònoms presentaven un catàleg d’usos comercials amplíssim, que anava des de la generació de la principal font de combustible —carbó vegetal i llenya— fins a les innumerables aplicacions de la fusta, el producte més cobejat.

Pel que fa al combustible emprat, considera que aquells que necessiten una sortida d’aire forçada no són apropiats per al treball al túnel; entre ells hi ha els derivats dels quitrans de carbó o de petroli.

Aquest sistema pot evitar aleshores un consum desmesurat de combustible.

En la figura es pot veure el complex sistema hidràulic d’injecció d’aire i la rampa lateral que portava a la boca superior del forn on s’introduïa tant la mena (òxid de ferro triturat i torrat prèviament en forns de calcinació) com el combustible (carbó vegetal), així com el fundent adequat.