compost halogenat

Pel que fa als detectors específics, els més emprats són: el detector de captura electrònica (ECD), que s’ha utilitzat per a l’anàlisi de compostos halogenats que poden trobar-se al vi (la majoria dels casos en forma de contaminants), el detector de nitrogen fòsfor (NPD), el qual permet l’anàlisi de compostos que tenen nitrogen o fòsfor a la seva estructura i el detector fotomètric de flama (FPD), que s’utilitza per a l’anàlisi específica de compostos que contenen sofre o fòsfor.

Figura 2. Reaccions de destrucció de l’ozó catalitzades per compostos halogenats.