constant d'equilibri

Hi apareixien les constants K_p i K_c i, en tots, es relacionava el valor de la constant d’equilibri (en dos dels textos, no es mencionava explícitament si es tractava de K_p o de K_c) amb la variació de l’energia de Gibbs estàndard segons l’equació 3.

Fent servir el quocient de reacció, Q_c, s’indica que, si aquest és més petit que la constant d’equilibri K_c, el sistema evoluciona cap a la formació de productes fins que s’arriba a complir Q_c = K_c.

Ben al contrari, si el quocient de reacció és més gran que la constant d’equilibri K_c, el sistema evoluciona cap a la formació de reactius.

En aquesta obra, les constants d’equilibri s’hi expressaven en unitats i es feia servir la reacció I₂(g) + H₂(g) 2HI(g), un dels sistemes on els ordres parcials de reacció coincideixen amb els coeficients estequiomètrics, per deduir incorrectament l’expressió general de la constant d’equilibri K_c d’una reacció a partir de criteris cinètics.

En els termes d’analogia anteriors, cada alumne té una constant d’equilibri de reacció diferent.

No hi ha necessàriament relació entre la constant cinètica i el valor de la constant d’equilibri.

Mostrà un interès especial per alguns dels aspectes fonamentals de la química analítica i, gràcies als seus profunds coneixements, destacà en l’aplicació de tècniques espectroscòpiques, electroanalítiques i quimiomètriques per a la caracterització dels equilibris en solució d’un gran nombre de complexos metàl·lics, i en el desenvolupament de nous mètodes de determinació de llurs constants d’equilibri.

Hi ha tota una gamma de valors de constants d’equilibri més baixes, que són la mesura de les capacitats absolutes dels alumnes, en un temps infinit.