control

A les facultats de farmàcia a Espanya, per exemple, comença a aparèixer, al segle XIX, com una extensió de l'anàlisi química, amb finalitats de control de fraus i de qualitat, i no és fins als anys 1930 que en aquestes facultats ja adquireix una certa autonomia i aborda l'estudi de les característiques, composició i tecnologia dels aliments, però encara es limitava força a la consideració dels aliments fins que, per dir-ho en termes planers, arribaven a la boca.

El control complet d'aptitud requereix del compliment d'un bon nombre de paràmetres microbiològics i fisicoquímics, alguns d'ells amb procediments analítics d'una durada important.

Per tant, més que en cap altre aliment, és necessari el fet d'establir un sistema de control del risc basat a donar un pes molt important a la prevenció.

El canvi fonamental és passar del model de control actual al de control preventiu, amb la implantació dels anomenats plans de seguretat de l'aigua.

Aquests plans consisteixen principalment a aplicar a l'aigua de consum humà l'anàlisi del risc i els punts de control crític que ja s'apliquen als aliments en general.

Aquesta proposta de control la recomana l'OMS des de l'any 2004 com un sistema més eficaç per assegurar la qualitat de l'aigua.

S'està tornant a plantejar la problemàtica dels productes i dels materials en contacte amb l'aigua, la seva idoneïtat, acceptació, reconeixement i control de qualitat, un tema complex que presenta moltes dificultats.

Quatre grans grups estan treballant-hi: «Pla de seguretat de l'aigua–Preses de mostres, monitorització i control», «Microbiologia», «Paràmetres químics» i «Valoració de l'impacte de la implantació als estats, econòmic, tècnic i d'altres».

El NIR és un mètode d'anàlisi no destructiu aplicable en línia durant el control del procés de producció.