corona radiada

Avançant el fol·lícul en sa evolució en un punt del gromoll cel·lular estratificat i de direcció radiada que recobreix l'òvul es forma una escletxa plena de líquid que creix amb certa rapidesa, és el líquid fol·licular que ompla la còva, al mig de la qual se troba l'òvul amb sa corona radiada.

Tocant l'ovocit i recobrint-lo per complet, existeix una capa de cèl·lules fol·liculars en tres o quatre estrats i direcció radiada constituïnt la regió de la granul·losa que Bischoff anomena corona radiada, la qual està enllaçada amb la membrana granul·losa perifèrica.

Recobrint el vitelus se constitueix la closca pelúcida que travessen filagarses protoplàsmiques que uneixen el protoplasma vitelí amb el de les cèl·lules fol·liculars de la corona radiada (fig. 5).

Entre la corona radiada i la granul·losa parietal existeixen sempre, en tant no s'ha efectuat l'obertura de l'ovissac, ponts cel·lulars (retinàcula de Barry) que vénen a representar, com diu encertadament Cajal, una espècie de cordó umbilical, i aquests ponts no s'estenen sols fins a les cèl·lules adossades sinó que se'n troben entre unes i altres cèl·lules de la corona radiada (ret interepitelial de Paladino).

L'acció de l'òvul s'estén, per tant, en el fol·lícul madur d'una manera directa a les cèl·lules de la corona radiada i per la intermediació d'aquestes fins a la granul·losa parietal.

Podem, per tant, considerar l'ovissac com un veritable aparell compost de diversos òrguens units i solidaritzats per a portar avant una important funció: les dues teques, la granul·losa parietal, la corona radiada i el mateix ovocit preparen a aquest per a ésser un òvul disposat a la fecundació.