corrent sanguini

En aquestes observacions poguérem comptar la freqüència de pulsacions cardíaques (2), mesurades per les parades momentànies que experimentava el corrent sanguini en les brànquies (fig. 4, b).

En aquesta fase del desenrotllament embrionari, el corrent sanguini en el tronc basilar porta encara la direcció antero-posterior, com és de veure en l'esquema núm. 2.

Més endavant sobrevé un fenomen important, i és l'atròfia del tros més anterior del ramell cabdal de la caròtida interna; i aleshores, com que la caròtida no pot enviar per aquest estret conducte (que constituirà la comunicant posterior de l'adult) sang a bastament a l'artèria cerebral posterior i al tronc basilar, la vertebral augmenta de volum i la supleix, canviant la dirccció del corrent sanguini, que ara porta, doncs, la direcció posteroanterior.

Quan la cava i les venes accessòries són completament lligades, de la manera constant abans indicada, el temps a produir-se els efectes és més llarg, perquè no hi ha el fort corrent sanguini de la cava portant ràpidament l'adrenina segregada al cor.

En aquestes condicions, augmenta en aquest la pressió aòrtica, mitjançant la injecció intracarotídia, en direcció contrària a la del corrent sanguini, de 20 cc. de sang desfibrinada, i veu produir-se en el gos objecte de l'experiment, un notable descens de la pressió arterial, amb disminució de la freqüència cardíaca.