cosmografia

Des de l’antiguitat, l’astronomia va representar un estímul important per al desenvolupament d’algunes branques de les matemàtiques com la geometria i la trigonometria esfèriques que, juntament amb alguns elements de cosmografia, van propiciar l’aparició d’una disciplina anomenada esfèrica.

El 1589 s’introdueix una càtedra en Aritmètica i cosmografia, precisament quan a la Universitat de Salamanca es dóna cabuda opcional, en els programes d’astronomia al sistema copernicà, la qual cosa fa suposar que a Barcelona s’explicaria també Ptolemeu i Copèrnic a elecció dels oients, com es feia a Salamanca (Romañá, 1944).

A l’octubre de 1803 Agustí Canellas, recent ingressat a l’Acadèmia, es va oferir per donarhi gratuïtament classes de cosmografia, la qual cosa se li va concedir.

A més d’ensenyar cosmografia a l’Acadèmia, també ho feia al convent dels trinitaris on vivia (Puig-Pla, 2001).

En ser designat, el 1806, director de l’Escola de Nàutica de la Junta de Comerç de Barcelona, fou nomenat titular de la Càtedra en Matemàtiques i cosmografia Joan Gerard Fochs, que era canonge de la catedral de Barcelona, i ocupà aquesta Càtedra fins que va morir l’any 1821 (Barca, 1993).

Quan va morir Fochs, l’Acadèmia va nomenar catedràtic en cosmografia Pere Martir Armet, el qual per impartir les seves lliçons seguia l’obra de Benet Baïls Elementos de Matemáticas, tomo VIII, Astronomía Física (Madrid, 1772), que introdueix de ple l’obra de Newton.

L’Acadèmia fou clausurada des del desembre de 1824 fins al desembre de 1833 a causa de les seves activitats durant el període constitucional, però les classes de matemàtiques i cosmografia continuaren a càrrec de Gallarda i Armet en els locals de la Junta de Comerç (Barca, 1996).

L’any 1874, la Universitat de Barcelona estrena l’edifici que ara en diem edifici històric, bussejant en l’arxiu del qual he deduït que l’any 1867 existia l’assignatura de cosmografia que s’impartia a la Facultat de Filosofia i Lletres, formant part de l’assignatura «Geografía astronómica y física».

No és fins al novembre de 1877 que s’encarrega la cosmografia a Joaquín Riquelme Laín-Calvo, catedràtic en Geometria Analítica i encarregat de geodèsia, el qual sol·licita al Ministeri de Foment que l’assignatura de cosmografia passi a formar part de les ensenyances de la Facultat de Ciències.

Acumula a la Cosmografia la Càtedra en Astronomía Esférica y Geodesia, explica seguint el text Astronomía esférica de F. Brunov (1869) traduït al castellà, promou la fundació de l’Observatori Astronòmic de la Facultat de Ciències i aconsegueix la instal·lació al jardí de la Universitat d’un telescopi equatorial Grubb de 12 cm d’obertura i 1,72 m de distància focal.