covalent

Aquests cations voluminosos originen una tridimensionalitat iònica dèbil; en el cas de la sal del radical orgànic les capes estan interpenetrades de forma perpendicular 3-D i entre elles es troben els cations radicals units de forma covalent als ions CuII de les capes.

Dit amb altres paraules, en la magnetita es consideren ions ferro (II i III) aïllats i envoltats d’ions oxo de manera tridimensional infinita; en un imant molecular s’ha de sintetitzar prèviament una espècie discreta o de baixa dimensionalitat i enllaçar-la amb les altres entitats mitjançant unions de Van der Waals (T_c molt baixa), enllaços d’hidrogen (T_c baixa) o altres tipus d’enllaços més forts (covalents).

És a dir, minerals (silicats) amb enllaços fortament covalents i, per tant, amb una elevada estabilitat mecànica, es transformen en d’altres (argiles) amb enllaços de baixa energia (Van der Vaals) i, en conseqüència, fàcilment eliminables mecànicament (pluja, vent...).

Per exemple, així com podem dir que les substàncies moleculars (H₂O(l)) estan formades per molècules (H₂O), en les substàncies iòniques o covalents (NaCl(s), SiO₂(s)) no disposem d’un terme àmpliament acceptat per descriure el significat microscòpic d’aquestes fórmules (NaCl, SiO₂), és a dir, el parell de ions de signe contrari (Na⁺Cl^-) o el conjunt d’àtoms (OSiO) que defineixen la composició atòmica de l’estructura gegant, si bé s’ha proposat el d’unitat-fórmula.

L’ús de termes inadequats o poc afortunats, com, per exemple, designar com a substàncies covalents les substàncies moleculars, com l’oxigen o l’aigua, amb el risc evident de confusió amb les veritables substàncies covalents, com el C(s) o el SiO₂(s).