ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

cristall

nom masculí
Terminologicitat: 1




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

Així, es podria passar a buscar la simetria d’objectes tridimensionals com un tetràedre o octàedre, o la cel·la d’un cristall d’un material real, com un òxid mixt de coure i plata sintetitzat per primera vegada en els darres anys, de fórmula AgCuO2, (Muñoz-Rojas et al, 2005) que es pot anomenar cuprat de plata (III).




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

En efecte, si s’observen cristalls de gel amb una lupa o microscopi es pot comprovar com aquests tendeixen a tenir formes d’estrelles amb simetria hexagonal, com es mostra a la figura 1.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

En aquest cas els àtoms es troben organitzats en l’espai de forma que cada àtom de clor està envoltat per 6 àtoms de sodi i a l’inrevés, donant un empaquetament dels àtoms que té simetria cúbica i, en conseqüència, els cristalls de NaCl són normalment petits cubs.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

De fet la simetria és quelcom tan comú per a tothom, i es té tant interioritzada i assimilada, que esdevé una base experiencial excel·lent com a punt de partida per a la introducció de conceptes més fonamentals dins del camp de la química com són l’enllaç químic, l’àtom, la molècula i els cristalls, entre d’altres, i que permet l’estudi dels materials i de les seves propietats.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

Per exemple, en el cas dels cristalls de gel hexagonals esmentats abans, el fet que les molècules d’aigua adoptin aquesta conformació ordenada i simètrica fa que el gel sigui menys dens que l’aigua líquida —on les molècules es troben desordenades— i això explica que el gel suri en l’aigua.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

Alhora, la simetria també permet fer un acostament al concepte de l’àtom quàntic, ja que la natura dels àtoms que acaben formant les molècules i cristalls és el que determina de quines formes es poden produir els enllaços i entre quins elements.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 81

El primer làser, un cristall de rubí bombejat pel flaix d’una làmpada de Xe (Maiman, 1960), era ja un làser polsat.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 81

Aquesta temperatura dependrà de les forces intermoleculars que estiguin presents en el cristall: quan les forces són només de Van der Waals, la Tc sol ser molt baixa, de l’ordre de 10-2 K; quan hi ha presents enllaços d’hidrogen, la Tc augmenta fins a uns pocs kelvins; amb enllaços iònics o moleculars (xarxes 3-D) la Tc pot ser molt alta i arribar fins i tot a temperatura ambient.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 81

De manera seqüencial, podríem descriure un nivell micrític (calcita de gra molt fi) de color taronja (en secció transversal) directament en contacte amb la roca, sobre la qual hi ha un nivell microesparític (de mida de cristall superior a les 10 µm), de color més clar, que en alguns casos té estructura microestromatolítica (vegeu la figura 6a), amb presència de conjunts de cristalls de calcita (CaCO3) disposats radialment (figura 6b) i en alguns casos dues i fins i tot tres generacions de cristalls.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 81

Si el color de les pàtines taronges es deu a la presència de carotenoides, com ho suggereixen aquestes anàlisis, i aquests es troben associats als espais intercristal·lins dels minerals formadors de cada nivell, això explicaria el color més intens (més saturat) de les capes amb mides de cristall micrítiques respecte a d’altres amb mida de cristall més gran.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 81

FIGURA 13b. La bioactivitat actual penetra cap a l’interior de la pàtina i de la roca, com és el cas d’aquesta pàtina desenvolupada sobre la façana de la catedral de Tarragona. Observeu les estructures negres botroides a la pàtina i els filets negres (hifes) que envolten alguns dels cristalls de la matriu de la roca.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 81

En totes les mostres procedents de zones protegides de l’escolament s’ha determinat la presència d’una capa de cristalls de guix que forma el nivell més extern.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 81

L’única evidència estructural de què es disposa d’aquest dipus de receptors és la corresponent a l’estructura de rodopsina, elucidada per mitjà de criomicroscòpia electrònica de cristalls bidimensionals a una resolució de 7 Å que permet confirmar aquestes observacions.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 2

a) Màquina pneumàtica amb el sistema de Babinet (JVV-0026) Comprada al 1846 (Llach i Soliva, 1849: 6) a la casa Deleuil de París, aquesta màquina pneumàtica amb dos cossos de cristall i el sistema de Babinet (560 x 530 x 270 mm) era emprada per crear el buit en un espai donat.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 2

L’aparell es compon de dos cilindres de cristall, cadascun amb un pistó amb volanderes de cuir que han de tancar hermèticament els cilindres i permetre l’extracció de l’aire.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons