cuixa

Composició lipídica de la carn de pollastre i dels ous La taula 1 mostra la composició nutricional de la cuixa i el pit de pollastre, que són les parts comestibles de major valor comercial del pollastre.

Ara bé, el pit conté quasi la meitat de lípids totals que la cuixa, els quals estan constituïts en més d'un 50 % per fosfolípids.

Tot i així, el pit presenta una major proporció d'àcids grassos poliinsaturats (AGPI) i menor de monoinsaturats (AGMI) que la cuixa (Cortinas et al., 2004).

Prenent com a exemple els resultats de López Ferrer et al. (1999a, 1999b i 2001a), s'observa com, modificant els percentatges d'AG de la dieta, s'aconsegueixen variacions en el perfil lipídic de la cuixa de pollastre, encara que les diferències siguin proporcionalment inferiors a les dietètiques.

En un treball de Bou et al. (2001) s’estableix una correlació entre el nivell d'oxidació (determinat a partir de l'anàlisi de substàncies reactives a l'àcid tiobarbitúric, TBARS) i l'aparició d'aroma i gust (flavour) ranci a la cuixa de pollastre cuita.

Se mata un conill per una forta contusió al crani feta amb un martell; després de la mort del conill se li produeix una fractura de la cuixa.

La sang de la fractura de la cuixa (ferida post-mortem) conté 2.400 leucocits i 3.200.000 eritrocits per mm.³; la proporció entre aquestes dues classes de glòbuls és de 1/1333.

A Neschers (Auvernia) s'han trobat dos gravats que produeixen l'impressió de dos cavalls belgues actuals, corpulents, de perfil còncau, amb la cuixa tant característica d'aquella raça (figs. 22 i 23).

Les mostres de terra, procedents dels voltants de Barcelona, eren inoculades profondament en una ferida, practicada en la cuixa de l'animal i desbridada després obtusament.

La derivació l'hem feta posant un elèctrode al coll prèviament afaitat, i l'altre a la cuixa esquerra, estant l'animal en decúbit supí.