curvatura

L’enviament de pacients mentals a casa, és a dir, el pas de la medicina hospitalària a la comunitària, ha influït notablement en el canvi de la curvatura de la gràfica que representa el nombre de pacients residents en hospitals en funció del temps (figura 13).

En un principi el PMMA tan sols estava disponible en forma de xapes, cosa que forçava els enginyers a construir autèntiques «gàbies» per tal de donar-li la forma adequada (foto 6), però de nou la tecnologia va proporcionar una solució en aconseguir-se plastificar les peces amb productes com ara el fosfat de tricresil [8] fins a un grau que permetia l’ús del termoconformat per donar-los formes complexes amb doble curvatura.

El primer pas es va donar als primers anys seixanta amb l’estudi de les fibres de bor: el material semblava tenir bones propietats resistència/pes (l’estructura cristal·lina era molt regular) i tèrmiques, que justificaven l’alt cost del producte, i als anys setanta va ser posat al mercat com a reforçant per a matrius epoxídiques, però tan sols en forma de betes de 75 mm d’ample, amb limitada capacitat de curvatura, i que requerien eines de diamant per al seu mecanitzat posterior [25].

Es pot comprendre que aquests factors limitessin l’aplicació d’aquest primer material compòsit sintètic al camp militar on el cost és menys determinant i, sobretot, per a elements amb escassa o nul·la curvatura: estabilitzadors (McDonnell F-15) (foto 11), travessers (Boeing B-1), etc.

FOTO 10. Un Robin ATL, típic exemple de construcció lleugera actual. Pot apreciarse com l’ús integral de GRP i compòsits per a l’estructura ha permès adoptar formes complexes en doble curvatura que haurien requerit un treball llarg i costós si s’hagués hagut d’emprar el metall. (Foto de l’autor.)

FOTO 11. Els plafons laterals de les derives d’aquest F-15 són un dels pocs casos on ha estat possible emprar la fibra de bor. Pot apreciar-se com les superfícies presenten una curvatura molt suau. (Foto de l’autor.)

A aquesta part se l’anomena regió de múltiple contacte o límit de Plateau i la curvatura mateixa fa que actuï com un èmbol capil·lar, empenyent el líquid entre bombolles cap al límit de Plateau, i d’aquesta manera aprima el film que separa les bombolles i provoca finalment la coalescència o la ruptura de les bombolles i el trencament de l’espuma en últim terme.

Per corbar les membranes és necessari aplicar una força, com més curvatura més força s’ha d’aplicar.

La curvatura de les bombolles deriva de la pressió del gas que hi ha al seu interior.