darwinisme

Si per una banda el darwinisme havia consolidat elements d’incompatibilitat amb la tradició creacionista cristiana, i la religió de la humanitat de Comte i la posterior laïcitat positivista havien agreujat la separació entre autoritat científica i autoritat religiosa, alguns pensaven en l’astronomia popular novament com a bàlsam per salvar aquestes diferències.

Pujiula, entre altres coses, distingia clarament entre evolucionisme i darwinisme.

Com hem pogut constatar, en la seva memòria no es parla gens de darwinisme, però sembla llegir-se entre línies la possibilitat que dins del pla del Creador hi hagi una llei implícita de progressió constant de les espècies, des de les més simples a les més sofisticades.

Tot això, però, sense perdre de vista el context més proper de la polèmica granadina, un exemple paradigmàtic de la primera recepció del darwinisme a Espanya.

Aguilar, probablement influït per les concepcions franceses, segons les quals el darwinisme era en el fons la doctrina transformista exposada de feia segles per nombrosos pensadors i especialment per autors francesos com Maillet, Robinet, Buffon, Bory de Saint-Vincent, Lamarck i Geoffroy de SaintHilaire, considerava Darwin mancat d’originalitat (Rostand, 1960).

La suposada divergència, que havia de separar els caràcters per crear noves espècies, era, paradoxalment, contradita per l’acció de la transmissió hereditària dels caràcters, principi que Aguilar citava com a quart pilar del darwinisme.

Aguilar continuava la seva crítica incidint en un dels aspectes en què la comunitat científica oposada al darwinisme havia fet més èmfasi: el registre fòssil.

També va insistir que el darwinisme no proporcionava una explicació de com es poden coordinar la infinitat de canvis tant morfològics com fisiològics que han de tenir lloc dins d’un organisme en evolució.

Finalment, i com a colofó a la seva refutació, Aguilar, que no dubtava en equiparar la seva crítica amb la que feien les autoritats científiques més qualificades que en aquell moment s’enfrontaven al darwinisme, no renunciava a proclamar l’antireligiositat de la teoria evolucionista, a la qual considerava una heretgia, cosa que el duia a justificar les mesures preses pel bisbat de Granada contra el discurs de Rafael García Álvarez, punt de partida d’aquesta narració.

A tall de conclusió, podem afirmar que allò que havia de ser una resposta puntual al discurs de García Álvarez, es va convertir en una refutació global del darwinisme.