detector

Al final de la pista hi ha el detector d’arribada.

S’ha dissenyat i validat un detector automàtic que identifica els episodis de roncs durant tota la nit, i és robust davant altres artefactes com la veu, la tos o altres sons (Jané, Fiz, Solà-Soler, Blanch, Artís i Morera, 2003).

Es tracta d’un detector de propòsit general fruit d’una col·laboració en la qual participen uns dos mil científics.

Un primer bloc està integrat per projectes de física fonamental, com la multitud de línies d’investigació teòrica, els experiments ATLAS i MAGIC (un detector d’astrofísica situat a les illes Canàries) i diferents experiments de neutrins (partícules que interaccionen molt feblement amb la matèria).

Els subdetectors que el constitueixen són els següents, de fora cap a dins: — L’espectròmetre de muons és a la part externa, ja que únicament els muons poden arribar a aquesta part del detector.

Es tracta de successos reals que s’han pres per entendre i calibrar parts del detector i que s’han seguit agafant abans de les col·lisions reals, el 2009.

En la figura 9 es pot veure una partícula que travessa el detector seguint una trajectòria obliqua.

Per exemple, els electrons es detecten en el detector de traces intern i en el calorímetre electromagnètic i els pions es veuen en el detector intern i en el calorímetre hadrònic.

Figura 6. Detector ATLAS.

Aquesta estructura proporciona el camp magnètic extern que corba la trajectòria de les partícules carregades que hi arriben, i dóna una bona idea de les dimensions globals del detector.