dicroisme circular

Les tècniques han estat el dicroisme circular (DC) a la regió de l’UV llunyà, sensible a les variacions en l’estructura secundària de la proteïna (formació d’hèlix, fulles beta, etc.); el DC a la regió de l’UV proper i la fluorescència, sensible a canvis en l’estructura terciària (formació de l’estructura globular); el DC a la regió Soret, que percep canvis associats a la coordinació del grup hemo-, i l’espectroscòpia d’absorció UV-visible, que aprecia els canvis anteriors de manera global.

Així, en aquest cas particular, mentre que els espectres purs de les submatrius de fluorescència i absorció molecular seran sotmesos a la no-negativitat, les submatrius de dicroisme circular no seran sotmeses a aquesta restricció, ja que els valors d’el·lipticitat negatius són possibles en aquest tipus de tècnica.