digestiu | digestiva

Observació VII. (Drs. Capdevila i Esquerdo.) (Taula VII) Malaita amb gran excitabilitat nerviosa, amb tremolors quan està nerviosa, però no normalment, taquicardia (té una dilatació aòrtica), cap símptoma digestiu, potser lleugera exoftalmía que la malalta i la seva familia asseguren que és congènita; sense goll.

En això hem de veure indubtablement la influencia de l'acció del fetge, ja que l'iode que ingressa en el tubus digestiu forçosament és dut a aquest orgue pel sistema de la porta.

Hem de suposar, doncs, per al gos al menys—nostre subjecte actual d'experimentació—que l'iode que ingressa en son aparell digestiu i que ja per aquesta sola circumstancia no hi desenrotlla la seva acció vagotropa o simpàticotropa, sols en el fetge pot haver sofert la seva transformació en element innocent.

Lo que en diem, dunes, sensibilització no és tal sensibilització: és solament una immunització del biogen que ha alçat el seu potencial digestiu respecte d'un antigen donat; to que en diem antianafilaxia no és un estat comparable al de la vacunació, sinó un estat temporal d'exhauriment capaç de regenerar-se amb facilitat i quedar com abans.

Observació I. (Dr. Falgar.) Teresa B. Goll i exoftalmía molt marcats, taquicardia intensa (120 a 130), tremolors, trastorns visuals, de locomoció i menstruals però no digestius; abans de la intervenció (que li fou practicada pel Dr. Falgar) vaig fer-li onze exàmens de sang (vegi's Taula II) que donaren el següent promig:

Observació XXI. (Dr. Pi Suñer.) Sra. P. (Taula VI.) Goll notable, exoftalmía regular, tremolors, taquicardia, suors, sense trastons digestius, crisi de sofocació.