dinamo

No obstant això, per assegurar la màxima independència possible de funcionament de la xarxa respecte d’una làmpada individual, la distribució es feia a base de tres fils, de forma que a cada làmpada hi havia un commutador que permetia desviar el corrent a la resta si calia canviar els carbons o si eventualment en quedava alguna fora de servei; òbviament, aleshores calia actuar sobre les resistències de regulació del quadre de control de la dinamo per tal de mantenir una mateixa càrrega elèctrica sobre la màquina i treballar de forma estable junt amb la màquina de vapor que la movia.

La instal·lació elèctrica era superior a la del túnel de l’Argentera, malgrat que utilitzà una dinamo tipus Gramme (fabricada al 1878) que alimentava una sèrie de làmpades d’arc voltaic.

b) Resulta també força sorprenent la comparació que fa Maristany entre la dinamo i el motor de vapor, que avui ens pot semblar desencertada, però que denota l’interès a fer comprendre al lector la casuística de l’electricitat (Maristany, 1891: II, 301):

Afirmacions com que la massa de coure que conté l’induït és la responsable directa de la potència mobilitzada a la dinamo eren usuals en l’època i no van ser rebatudes fins a l’última dècada del segle XIX.

c) Finalment, es considera interessant fer un comentari sobre les afirmacions que fa de la ventilació, en vistes a la refrigeració, de l’induït de la dinamo (Maristany, 1991: II, 306).