disseny

Pel que fa a la influència mallorquina al disseny de la carta, tot i que manca la iconografia al Nord d’Àfrica, tan característica de l’estil mallorquí, sí que mostra alguns dels seus trets més importants, com els Alps en pota d’au i el Danubi en cadena verda amb fortaleses.

Un seguit de modificacions puntuals, respecte al disseny inicial, que ens permet deduir que en aquest cas els plànols arquitectònics continuen excessivament preocupats per reproduir el model estilístic desitjat, deixant per a la direcció d’obres les decisions complementàries sobre aspectes de dimensionament estructural, etc.

Quant a les làmpades, considera que les més primitives no són apropiades atès que són molt vulnerables als cops i a les caigudes; cal un disseny apropiat al tipus de treball; al llarg del temps s’han aconseguit làmpades més robustes i segures.

Es tractava d’una evolució del primitiu baix forn incloent-hi, però, elements mecànics per injectar aire a pressió i fent el disseny del forn més alt (stückofen).

Els mètodes de càlcul emprats a l’enginyeria, i concretament en el disseny estructural, han experimentat un gran desenvolupament en el decurs del segle XX.

L’Observatori de Cartuja va ser la institució espanyola més important pel que fa al disseny de sismògrafs i una de les més rellevants d’Europa.

Després de la seva mort, un altre jesuïta, A. Due (1895-1975), va continuar la seva tasca, però la creixent manca de recursos i de personal va portar a un progressiu decaïment del centre i, en concret, del disseny d’aparells.

Centrant-nos en el disseny d’aparells, sota la direcció de Sánchez Navarro, a l’observatori de Cartuja van estudiar-se i construir-se sismògrafs de tots els tipus coneguts en aquell moment.