doble nefrectomia

En el ronyó sà i pocs dies després de la operació, en l'enervat, els efectes són iguals, tal com els descriu Pi Suñer en la seva Memoria La Antitoxia renal (1905): les dosis petites de sang de gos que hagi sofert la doble nefrectomía dos dies abans determinen augment de la quantitat d'orina segregada, les dosis fortes disminució i fins suspensió de l'activitat renal, havent registrat nosaltres mantes vegades el fenomen de la secreció periòdica, efectes corregibles per la injecció d'autolisats renals, com la nefrina Turró.

Hem obtingut la sang urèmica, carregada dels productes que deuen ésser elaborats i eliminats pels ronyons, practicant la doble nefrectomia en gossos i sacrificant-los els uns a les 24 hores després de l'operació , i els altres més tard, quan presentaven símptomes de urèmia intensa.

Les investigacions de Prevost i Dumas semblaven confirmar aquesta teoria, per tal com, en gossos als quals havien practicat la doble nefrectomia, trobaven un augment de la urea sanguínia (1821).

Més tard, hom va recórrer a altres intervencions que eren alternades amb doble nefrectomia, lligadura d'urèters, dels vasos renals junts o separats; secció dels nervis del ronyó.