ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

duresa

nom femení
Terminologicitat: 1




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

En una primera fase, hem estudiat les propietats de diferents aigües (de mar, de l’aixeta, envasada...) analitzant químicament, mitjançant volumetries, la duresa, l’alcalinitat i els clorurs.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

Primerament hem de conèixer les propietats químiques de diferents aigües (de mar, de l’aixeta, envasada..) estudiant la seva composició i les seves característiques: duresa, alcalinitat i clorurs.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

Per a la duresa, d’una banda es valorava els ions Mg2+ i per una altra, els ions Ca2+.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

Hem après a analitzar químicament les propietats de l’aigua, com són la duresa, l’alcalinitat i els clorurs utilitzant volumetries.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

L‘aigua de l’aixeta del Prat una vegada osmotitzada, té unes concentracions de sals molt inferiors a la inicial, encara que manté unes concentracions un poc majors en els clorurs i en la duresa respecte de l’aigua envasada, no així en l’alcalinitat en la qual és inferior.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

Així, la presència important de sodi en l’aigua la fa desaconsellable per a persones amb hipertensió, la presència de calci és bona per al desenvolupament ossi, mentre que una alta duresa (presència de sals de calci i magnesi) en l’aigua corrent no és aconsellable per a la dutxa si es pateix dermatitis atòpica.




Educació Química - EduQ (2009)
Freqüència: 25

Es determina el pH, la conductivitat elèctrica, el residu sec, el contingut en bicarbonats, el contingut en clorurs i la duresa total.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 12

La relació que existeix entre l'aw i la duresa del producte (Serra et al., 2005) ens indica que és important el fet de no superar uns certs nivells per evitarla formació d’una crosta resseca a l’exterior.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 12

Són molt més lleugers que el vidre o el metall i requereixen menys energia per a la seua fabricació i transport, al mateix temps que presenten un ampli rang de característiques en termes de permeabilitat als gasos, velocitat de transmissió de vapor d'aigua, elasticitat, duresa, etc.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 12

Després de la cocció, es posa la bossa en un bany de gel per aturar l'augment de temperatura, i després de la pesada, es realitzen les mesures de duresa (expressades en g força); aquestes es duen a terme amb l'analitzador de textura (texturòmetre)TVT-300XPdeTexVolIntruments.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 12

duresa (g força) de la peça sense coure: 84.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 12

duresa (g força) de la peça sense coure: 48.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 12

duresa (g força) de la peça sense coure: 129.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 12

duresa (g força) de la peça sense coure: 53.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 12

duresa (g força) de la peça sense coure: 80.




TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010)
Freqüència: 12

duresa (g força) de la peça sense coure: 112.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons