![]()  | 
  
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
duresanom femení  | 
  
 ![]() Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 25 En una primera fase, hem estudiat les propietats de diferents aigües (de mar, de l’aixeta, envasada...) analitzant químicament, mitjançant volumetries, la duresa, l’alcalinitat i els clorurs.  | 
  
 ![]() Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 25 Primerament hem de conèixer les propietats químiques de diferents aigües (de mar, de l’aixeta, envasada..) estudiant la seva composició i les seves característiques: duresa, alcalinitat i clorurs.  | 
  
 ![]() Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 25 Per a la duresa, d’una banda es valorava els ions Mg2+ i per una altra, els ions Ca2+.  | 
  
 ![]() Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 25 Hem après a analitzar químicament les propietats de l’aigua, com són la duresa, l’alcalinitat i els clorurs utilitzant volumetries.  | 
  
 ![]() Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 25 L‘aigua de l’aixeta del Prat una vegada osmotitzada, té unes concentracions de sals molt inferiors a la inicial, encara que manté unes concentracions un poc majors en els clorurs i en la duresa respecte de l’aigua envasada, no així en l’alcalinitat en la qual és inferior.  | 
  
 ![]() Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 25 Així, la presència important de sodi en l’aigua la fa desaconsellable per a persones amb hipertensió, la presència de calci és bona per al desenvolupament ossi, mentre que una alta duresa (presència de sals de calci i magnesi) en l’aigua corrent no és aconsellable per a la dutxa si es pateix dermatitis atòpica.  | 
  
 ![]() Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 25 Es determina el pH, la conductivitat elèctrica, el residu sec, el contingut en bicarbonats, el contingut en clorurs i la duresa total.  | 
  
 ![]() TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 La relació que existeix entre l'aw i la duresa del producte (Serra et al., 2005) ens indica que és important el fet de no superar uns certs nivells per evitarla formació d’una crosta resseca a l’exterior.  | 
  
 ![]() TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 Són molt més lleugers que el vidre o el metall i requereixen menys energia per a la seua fabricació i transport, al mateix temps que presenten un ampli rang de característiques en termes de permeabilitat als gasos, velocitat de transmissió de vapor d'aigua, elasticitat, duresa, etc.  | 
  
 ![]() TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 Després de la cocció, es posa la bossa en un bany de gel per aturar l'augment de temperatura, i després de la pesada, es realitzen les mesures de duresa (expressades en g força); aquestes es duen a terme amb l'analitzador de textura (texturòmetre)TVT-300XPdeTexVolIntruments.  | 
  
 ![]() TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 duresa (g força) de la peça sense coure: 84.  | 
  
 ![]() TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 duresa (g força) de la peça sense coure: 48.  | 
  
 ![]() TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 duresa (g força) de la peça sense coure: 129.  | 
  
 ![]() TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 duresa (g força) de la peça sense coure: 53.  | 
  
 ![]() TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 duresa (g força) de la peça sense coure: 80.  | 
  
 ![]() TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 duresa (g força) de la peça sense coure: 112.  | 
  
![]()  | 
  
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
  
  Telèfon +34 932 701 620.  informacio@iec.cat - Informació legal 
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons