eclipsi

Arran d’aquest eclipsi, els científics europeus van postular que les protuberàncies de color rosa i els raigs de llum que envoltaven la Lluna eren part del Sol, i no emissions de l’atmosfera lunar ni il·lusions òptiques.

Barcelona quedava fora de la franja fosca d’aquest eclipsi però per molt poc.

Uns anys abans, el 15 de maig de 1836, hi va haver un eclipsi anular de Sol que va ser observat des de Barcelona per Onofre Novellas (Barca, 2006).

Eren les famoses perles de Baily que ja havien estat descrites per primer cop per Edmond Halley durant l’eclipsi del 3 de maig de 1715.

Gairebé totes les biografies diuen que Francis Baily va viatjar a Pavia per observar l’eclipsi de 1842 llevat de Flammarion a la seva Astronomía Popular (Flammarion, 1877: 87).

Tot i que el 1842 es va postular que les protuberàncies eren degudes al Sol, va ser en l’eclipsi del 18 de juliol de 1860 que es va poder provar i, a més, també es va poder confirmar que la llum de la corona estava polaritzada radialment.