eclipsi total

Va néixer com a institució científica l’any 1904, tot i que la seva inauguració pública fou l’agost de 1905 amb motiu de l’eclipsi total de Sol visible a la Península.

El 8 de juliol de 1842 hi va haver un eclipsi total de Sol que va ser visible des de Catalunya.

L’eclipsi total va acabar a les 5 hores 45 minuts 11 segons; ha durat doncs a Narbona, 1 minut 58 segons.

Així, el 19 de novembre de 1844 va comunicar a la Junta de Comerç que el dia 24 d’aquell mes tindria lloc un eclipsi total de Lluna visible des de Barcelona.

L’any següent, tingué lloc la inauguració oficial, amb motiu de l’eclipsi total de Sol del 30 d’agost de 1905.

Fa dos anys, a la I Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia, es presentà una comunicació on s’exposaren alguns aspectes relacionats amb la visita dels astrònoms a Mallorca amb motiu de l’eclipsi total de Sol del 30 d’agost de 1905 (March & Batlló, 2006).

Així doncs, en aquest nou context, cada eclipsi total de Sol es va transformar en una oportunitat única per obtenir informació al voltant de la natura del Sol.

Tal i com s’ha comentat, el punt d’inflexió de l’activitat astronòmica a Espanya va ser l’eclipsi total de Sol del 28 de maig de 1900, que igual que el del 30 d’agost de 1905 fou crucial per al desenvolupament de l’astronomia i l’astrofísica al país.

L’eclipsi total de Sol del 28 de maig de 1900 va fer explotar la passió pels eclipsis a Espanya.

Per exemple, l’astrònom Vicente Ventosa —com a director interí de l’Observatori Astronòmic de Madrid— es dirigí al Govern espanyol demanant més diners per tal d’adquirir l’equipament necessari per observar en condicions l’eclipsi total de Sol de 1900 en els següents termes (Ventosa, 1902):

Un any més tard, durant un altre eclipsi total de Sol, Young va reafirmar-se en l’observació d’aquesta línia i la va identificar amb la línia del ferro, la 1474 del catàleg de Kirchhoff (1474 K), amb una longitud d’ona de 5317 Å.