ecopoesi

Una seqüència general per a l'ecopoesi inclouria tres fases principals: 1) explotació generalitzada per determinar la disponibilitat de l'aigua necessària, diòxid de carboni, nitrogen i altres materials essencials per a la vida; 2) si es trobessin aquests materials, caldria desenvolupar tecnologies d'enginyeria planetària per aconseguir escalfar el planeta, i per tant, alliberar aigua i més diòxid de carboni a I'atmosfera; 3) si, un cop hi hagués aigua disponible, no sorgissin organismes autòctons, l'enginyeria biològica hauria de construir comunitats microbianes capaces de proliferar en el nou, però encara anaeròbic, ambient marcià.

Ningú no sap si I'ecopoesi és científicament possible o tecnològicament factible.

Un estudi factible d'ecopoesi constituiria no només addicionals exploracions de Mart, sinó també estudis comparatius entre el clima i la història de la Terra i Mart, la naturalesa de la biosfera terrestre, l'anàlisi de l'origen i funcionament dels cicles biogeoquímics de la Terra, I'estudi dels factors que afavoreixen I'estabilitat dels ecosistemes i la recerca dels mecanismes ambientals.

Així, no és totalment inútil preguntar-se si hi ha una dimensió ètica de l'ecopoesi que pogués interessar els filòsofs.

El terme ecopoesi és un neologisme meu.

Terraformació és una forma especialitzada d'ecopoesi i fa referència al desenvolupament de condicions específiques semblants a les de la Terra que culmina amb la transferència d'organismes adequats des de la Terra fins al planeta objectiu.

En aquest article vull ressaltar, en primer lloc i en termes generals, el que podria i el que no podria implicar tècnicament I'ecopoesi.

A la llum dels darrers avenços, sembla oportú despertar l'atenció dels filòsofs i del públic en general respecte at fet que la idea de fabricar alguna classe de vida indígena a Mart no és del tot un disbarat i que dins de pocs anys podria iniciar-se un estudi factible d'ecopoesi.

Per això avui seria prematur intentar fer un judici sobre l'ètica de l'ecopoesi.