edat mitjana

L’arròs havia estat introduït per la civilització islàmica durant l’edat mitjana, havia suposat una important font de calories per als valencians i havia substituït en moltes ocasions les manques productives de forment.

No hi ha dubte, tal com indica Lluís Cifuentes (2001), que en terres de parla catalana al llarg de l’edat mitjana, després de la medicina, una de les branques científiques que més fou objecte d’elaboració i traducció en català fou l’astronomia i, en particular, l’astrologia, les quals foren vistes com una eina útil per a proporcionar una visió global de l’ésser humà i com una doctrina a partir de la qual interpretar el mutable esdevenir del món.

Una primera aportació a l’estudi de l’astronomia i l’astrologia en català a l’edat mitjana, també com a part del que serà la meva tesi doctoral, hom la pot trobar a «Astronomia i astrologia en català (segles XIV i XV).

Hom el situa al capdavant de tots els receptaris que circularen en català al llarg de l’edat mitjana, i el seu èxit de difusió ve donat perquè es tracta d’un ampli recull de receptes i observacions terapèutiques extretes de diverses fonts i presentades de manera simple i amb una finalitat pràctica (Cifuentes, 2001: 116-117):

Aquesta mena d’estudi cal dur-lo a terme en tots els manuscrits conservats, ja que és una tasca que sens dubte contribuirà a conèixer els textos que circulaven i a tenir una millor percepció de la importància que els sabers astronòmic i astrològic tingueren en la cultura de la baixa edat mitjana a les nostres terres.