efecte vasoconstrictor

Aquest efecte vasoconstrictor no té res que veure amb les variacions respiratòries ni amb l'efecte cronotròpic pneumogàstric, ja que el màximum de relentiment coincideix amb la pujada de pressió, i l'efecte de tornada a la freqüència normal coincideix amb una baixa pressió, deguda a un efecte depressor.

L'efecte vasoconstrictor produït per la compressió dels globus oculars és independent, i separable, com es desprèn de les nostres experiències, de les altres modificacions; però també es pot produir pels mecanismes de regulació de la pressió arterial pel cor i per les modificacions respiratòries.

La distensió de l'estómac és motiu, sempre, d'efectes marcats sobre els moviments respiratoris i sobre la circulació (gràfiques 1 i 2): unes vegades deprimint la tensió arterial, posant obstacle a la diàstole cardíaca i fent més freqüent el ritme; i altres vegades (la major part) aixecant la pressió, sens dubte per preponderant efecte vasoconstrictor (gràfica 2).

Hem estudiat l'efecte vasoconstrictor de la sang de la circulació general abans i després de l'hemorràgia, i la injecció d'adrenalina , sense observar cap modificació marcada.

Després de la forta nicotinització de l'artèria per la injecció de repetides dosis progressives (0'1 cc. de solució 1 per 1000, 1 per 100 i 10 per 100) es veu una desaparició o simplement una disminució de l'efecte vasoconstrictor de l'adrenalina.