electroforesi en gels

Les proteïnes obtingudes foren estudiades per electroforesi en gels de poliacrilamida i de midó.

Per electroforesi en gels de poliacrilamida, el pes molecular de l'apoproteïna oscil·la entre 34.000 i 36.000.

En ser analitzades per electroforesi en gels de poliacrilamida/urea, les SBP es reparteixen en tres zones diferents del gel: una fracció (anomenada X en les referències originals) que migra en la zona de les histones somàtiques, una altra fracció (Y en les referències citades) de mobilitat intermèdia entre les histones somàtiques i la protamina salmina, i una última fracció (Z en referències) de més migració que les anteriors.

En la primera part d'aquest capítol es farà un repàs d'algunes d'aquestes eines: els plasmidis, petites molècules de DNA que podem trobar en determinats organismes unicel·lulars; els enzims de restricció, proteïnes típicament bacterianes que fragmenten el DNA per punts concrets; la DNA-ligasa, proteïna vírica amb la capacitat d'unir-los de nou; l'electroforesi en gels d'agarosa, que pot separar per mides diferents fragments de DNA, i, per acabar, la PCR, que ens permet amplificar qualsevol DNA de seqüència coneguda.

Un cop finalitzada la reacció, els productes obtinguts se separen per electroforesi en gels de poliacrilamida.

Aquests tipus d'electroforesi rep el nom de SDS-PAGE (de l'anglès sodium dodecyl sulfate polyacrylamide gel electrophoresis, ‘electroforesi en gels de poliacrilamida en presència de dodecil sulfat sòdic'), a causa dels dos principals components que porta: l'acrilamida i l'SDS.