electronegativitat

Recordem que l’enllaç entre dos àtoms de diferent electronegativitat presenta una asimetria en la distribució de les càrregues, ja que es concentra una certa càrrega negativa (q) en l’àtom més electronegatiu i una càrrega del mateix valor (q), però de signe contrari, en l’àtom més electropositiu.

Una reactivitat condicionada, sobretot, per les diferències d’electronegativitat entre els àtoms de bor, de carboni i d’hidrogen (segons l’escala de Pauling: 2,0, 2,5 i 2,2, respectivament), que fan que els hidrògens enllaçats als àtoms de carboni tinguin un cert caràcter àcid, mentre que els que estan enllaçats als àtoms de bor tenen un cert caràcter d’hidrur.

Alhora, dins del mateix clúster, es troben bors amb diferent reactivitat: d’una banda, els que estan conectats a ambdós àtoms de carboni, que queden empobrits electrònicament a causa de la major electronegativitat dels carbonis; de l’altra, els bors que es troben més allunyats dels carbonis, que presenten una certa densitat de càrrega negativa.

Així, doncs, gràcies a aquestes diferències d’electronegativitat, es pot donar un gran ventall de reaccions químiques regioselectives sobre el poliedre de l’ocarborà.

El clor té una massa atòmica de 35,453 uma i una electronegativitat de 3,16 segons Pauling.

De totes les característiques fisicoquímiques d’aquest element són l’elevada electronegativitat i l’especial composició isotòpica les que tenen més interès per aquest treball.

Aquesta limitació era deguda a que els compostos amb àtoms de elevada electronegativitat, com el clor, feien disminuir la sensibilitat d’aquest detector.

Lovelock va tenir l’encert d’aprofitar aquest fet per al disseny d’un nou detector, que no funcionés per l’augment d’un corrent de fons amb la presència dels analits que sortien de la columna, sinó per tot el contrari: els analits amb elevada electronegativitat farien disminuir un corrent de fons generat per una font radioactiva de partícules ß.