embassament

Actualment són també dos llacs artificials africans els que han estat estudiats de manera certament extensa: el llac Volta (Ghana) i el Kariba (Rhodèsia), posant així els fonaments del coneixement dels problemes que origina l'embassament d'aigua en els climes tropicals.

La resta de labor als altres països és generalment esporàdica i el nostre no és una excepció, ja que el primer estudi continuat d'un llac artificial ha estat el que hom porta a terme en l'actualitat a l'embassament de Sau, al riu Ter.

Així, molts elements tenen un balanç d'acumulació positiu, i un exemple clar el dóna, a l'embassament de Sau, el manganès, entre d'altres.

La fig. 4 dóna idea d'aquest cicle anual a Sau durant els quatre primers anys d'existència de l'embassament.

Fent un resum històric mínim, hem d'indicar els EE.UU. com el país pioner en l'estudi de llacs artificials, bé que actualment l'URSS s'ha posat al davant, amb un Institut dedicat plenament a l'estudi dels embassaments (Institut de Biologia d'Aigües Continentals, a Borok, anomenat anteriorment Institut de Biologia d'Embassaments).

Si no és una diferència exclusiva, ja que hi ha llacs molt profunds, sí que, generalment, podem dir que un caràcter típic dels embassaments és una elevada relació fondària-superfície (sobretot als llacs destinats a producció d'energia hidroelèctrica), i això sí que afecta bastant la biologia del llac, sobretot en el sentit d'impedir la total barreja de l'aigua, car aquest procés té el vent com a motor primordial.

En construir dos grans embassaments al riu Ter per a fornir aigua a Barcelona i regular el cabal del riu, millorant així els regatges a la província de Girona, foren iniciades recerques limnològiques ja des del moment que començaren a omplir-se per primera vegada els dits llacs.

Els embassaments, construïts aprofitant el gran desnivell que travessa el riu a les Guilleries, són dos: el de Sau, amb 177 milions de m³ de cabuda total, i seguidament el de Susqueda, de 230 milions de m³, amb una superfície de 6 km² i 120 m de fondària màxima aquest darrer.