A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
embolcallnom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 33 Examinats amb el microscopi, resultaren estar tots ells en estadi de blàstula: la forma era bastant esfèrica o ovoidal exteriorment, és a dir, comprenent també en la forma l'embolcall general (fig. 1). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 33 Aquesta fulla conserva en general la forma de l'embolcall, vull dir, que també és esferica o ovoidal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 33 En alguns ous, la fulla blastular formava amb l'interior del dit embolcall una o diverses caperulles (figura 2, c), la punta de les quals semblava que estés adherida a la regió més perifèrica d'aquell. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 33 Aquesta membrana d'embolcall es continua en ambdós pols amb un delicat cordó (fig. 1), enllaçant-se amb altres ous. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 33 La substància gelatinosa que uneix els ous, constitueix, un cop modificada degudament, l'embolcall i cordó esmentat. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 33 Ara doncs; per a mi és evident que l'embolcall gelatinós, en aquests ous de desenrotllament aquàtic, no sols és mitjà de protecció, sinó de nutrició; i a fi que reuneixi per a això les condicions degudes, s'ha d'estar a l'aigua; la qual, bo i inflant-la, produeix dos efectes aventatjosos: diluir convenientment la substància nutritiva, de l'una banda, i, de l'altra, facilitar els moviments que executa en son interior el cap gros en formació. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons