embolcall nuclear

Fig. 10. Vesícula o dilatació de l'embolcall nuclear, l'interior de la qual conté un material d'estructura filamentosa en procés de compactació.

El nuclèol no és únic, i està constituït per masses disperses perifèricament, en contacte amb l'embolcall nuclear (fig. 8).

Part del gran desenvolupament ergastoplasmàtic sembla que té el seu origen en un procés de vesiculació de l'embolcall nuclear, en concret de la seva membrana externa (figs. 1, 10, 11), fenomen descrit en un calanoid per BLADES-ECKELBARGER i YOUNGBLOUTH (1984).

La conseqüència, a part del lògic increment de l'embolcall nuclear i l'oolemma, és la presència de dos sistemes membranosos molt desenvolupats: el mitocondrial i l'ergastoplasmàtic.

La vesiculació de l'embolcall nuclear descrita en diferents models cel·lulars, entre ells els oòcits, pot estar en la mateixa línia que el fenomen dels nematosomes, pel que fa referència al pas d'informació organitzada, però en aquest cas es comprova, morfològicament, que són la base de part de les formacions ergastoplasmàtiques.

Mentre que el model general de síntesi proteica als crustacis sembla ser el de la fusió intracisternal dels grànuls (KESSEL, 1968a, b), en el cas de A. robustus, hi ha un material originari nuclear (almenys en una proporció important dels sàculs) que es va organitzant ja abans de la segregació de la vesícula per part de l'embolcall nuclear (fig. 10), mitjançant una compactació del material filamentós, al qual posteriorment s'afegeixen productes de nova síntesi, un cop lliure al citoplasma.

Són remarcables les dilatacions de l'embolcall nuclear i els complexes dels porus (×11400).

Fig. 1. Esquema del procés de vesiculació de l'embolcall nuclear.