energia lliure

Aquesta afinitat és una magnitud relacionada amb la variació d’energia lliure del procés de reconeixement en el qual un lligand i un receptor es troben inicialment solvatats i com a resultat final es forma un complex que està igualment solvatat, ja que l’energia lliure és una funció d’estat i la seva variació pot descompondre’s com a suma de tres contribucions, tal com es mostra a la figura 1: una contribució de caràcter fonamentalment entàlpic, reflectida en l’energia d’interacció lligand-receptor, i dues contribucions fonamentalment entròpiques, degudes a la dessolvatació del lligand i del receptor i a la posterior solvatació del complex.

Representació esquemàtica de la descomposició de l’energia lliure d’interacció entre una molècula bioactiva i la seva diana terapèutica.

A priori totes les orientacions tenen la mateixa energia lliure, que vol dir, a efectes pràctics, que totes les variants martensítiques tenen la mateixa probabilitat de formar-se.

Per tant, des del punt de vista formal, es pot considerar que tant l’energia mecànica com la magnetomecànica tenen una contribució equivalent a l’energia lliure.

Però hi ha tantíssimes gotetes que l’entropia de dispersió és enorme, i tot plegat fa que l’energia lliure del sistema sigui negativa.