enverinament

La possibilitat d’enverinament de les partícules metàl·liques pel H₂S present al gas nebular també s’ha estudiat experimentalment, i s’ha vist que en condicions nebulars no només aquesta no té lloc sinó tot el contrari, el sofre té un efecte promotor en la reacció i a més es formen tiols.

Com que en medi àcid l’electrocatalitzador més eficient per a l’oxidació del metanol és el Pt, s’ha estudiat l’aplicació d’aliatges de Pt per a aquest procés i han resultat interessants els de Pt-Ru, que manifesten una disminució significativa de l’enverinament.

Avantatges de les piles d’alta temperatura respecte a les de temperatures menors són que el CO no presenta problemes d’enverinament (hom pot emprar els gasos que provenen del reforming d’hidrocarburs sense necessitat d’eliminar el CO), no fa falta metalls nobles com a electrocatalitzadors (són cars), les pèrdues d’eficiència per la polarització de la pila no són importants (car els processos químics i físics a altes temperatures són ràpids) i la calor despresa pot ser emprada en la generació d’energia addicional (per exemple, moure una turbina) i en el reforming (normalment del metà).

Això sí, el metà ha d’ésser injectat sense sofre contaminant a fi d’evitar l’enverinament del catalitzador del reforming.

Encara que es coneixien alguns símptomes característics de l’enverinament per arsènic, molts eren compartits per malalties més o menys comunes i, a més, presentaven una gran variació d’un individu a un altre.

També hi havia, però, molts casos d’enverinament amb arsènic que no presentaven els signes esmentats.

Un grup de casos judicials dels segles XVII i XVIII permetran conèixer els problemes amb què s’enfrontaven els primers metges forenses per a determinar l’enverinament amb arsènic.

El metge Johann Jakob Wepfer (1620-1695), autor de notables experiències amb gossos per a estudiar els efectes de l’arsènic, va ser l’encarregat d’investigar un suposat enverinament d’un infant de dos anys l’octubre de 1677.

El principal testimoni va ser el doctor Anthony Addington, el metge que havia tractat a la víctima en els seus últims dies i que va sospitar un possible enverinament pels símptomes que va observar: inflamació de la llengua i la gola, debilitat, pols i respiració irregulars i diarrees i úlceres perianals.