enzim metabolitzador

Hom ha observat tarnbé que les propietats cinètiques (afinitat pel substrat , etc.) dels diversos enzims metabolitzadors de fàrmacs després de la inducció amb fenobarbital no són distingibles de les que corresponen als enzims dels animals no pretractats.

Actualment hom coneix més de 300 fàrmacs, insecticides, carcinògens i d'altres substàncies químiques que estimulen l'activitat dels enzims metabolitzadors de fàrmacs dels microsomes hepàtics.

A més, molts productes químics presents en el nostre ambient «civilitzat» poden estimular l'activitat dels enzims metabolitzadors de diferents espècies animals i de l'home, i poden alterar notablement la intensitat i la durada de l'acció farmacològica.

Existeixen ja diversos tests genètics en la rutina del laboratori, adreçats a identificar les alteracions genètiques (com ho són els polimorfismes d'un únic nucleòtid o single nucleotide polymorphism, SNP) d'alguns enzims metabolitzadors (com per exemple, el CYP2D6 o el CYP2C19) que permeten predir quins individus seran metabolitzadors ràpids o lents de certes drogues, entre les quals n'hi ha diverses d'utilitzades en el tractament de la depressió, com són els antidepressius tricíclics (Steiner et al., 2001; Binder i Holsboer, 2006).