epiteli renal

L'estudi de les degeneracions dels epitelis renals durant els dies que segueixen a l'extirpació dels nervis del pedicle no ens ha donat, potser per manca de temps i per dificultats tècniques, els resultats que esperàvem.

Més tard hem pogut disposar en els nostres Laboratoris de Barcelona i Saragossa del material gràfic adequat, amb el qual hem dut a terme recerques d'altre caràcter, fins que l'any passat en les d'En Bellido, sobre la funció tròfica dels nervis renals, usà aquest com a reactiu de la integritat de la funció química dels epitelis renals les injeccions intravenoses de sang urèmica, procedent de gos nefrectomitzat 24 ò 36 hores abans.

Si aquesta demostració és assolida, caldrà esborrar dels textos afirmacions que fan autors cauts enfront del que judiquen interpretacions prematures, si altres parlen d'accions excitosecretores o inhibidores exercides damunt els epitelis renals, que podriem resumir en les ratlles següents: «en el ronyó actúa el nerviós solament en el sistema vascular, actuant les cèl·lules secretores purament per mecanisme humoral».

Coneguts de tothom són els experiments i les idees exposats per Pi Suñer en 1905, sobre la teoria de l'antitòxia renal i els efectes de la sang urèmica que en curtes dosis actua com a excitant de l'activitat dels epitelis renals i en quantitats fortes o molt carregada de tòxic suspèn o anul·la la funció filtrant i depuradora de la glàndula urinària.

Els epitelis renals dels ronyons normals, els elements nobles als quals estan versemblantment encomanades a més de les funcions osmòtiques Ies transformacions químiques antitòxiques específiques glandulars, al perdre I'assistència nerviosa degeneren, i es fan incapaços d'una de les seves més elevades activitats, abans de perdre les activitats d'ordre inferior, les purament físiques, que serien condicionades en menor grau per l'acció tònica i tròfica de la inervació.