A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
epitelialadjectiu |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 240 L'objecte del present treball ha sigut investigar si el teixit epitelial que conté el pulmó sà se modifica pel col·lapse i, si ho fa, quan se comencen a presentar aquestes modificacions. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 240 Hi ha reproducció epitelial encara que, diu, no ha vist figures carioquinètiques. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 240 Els bronquis presenten descamació epitelial, més els petits que els grans. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 240 Veiem, doncs, que el teixit epitelial que conté el pulmó no resta indiferent davant del col·lapse, sinó que reacciona, reproduint-se. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 240 Respecte a la significació d'aquesta reacció epitelial, creiem que la de la paret alveolar representa un fenomen d'acomodació histològica al nou estat del pulmó: l'epiteli, de pla i allargat, es torna cúbic per a omplir així el petit buit que pugui quedar en la llum del alvèol al quedar aquest sense aire. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 240 La reacció del pulmó davant del col·lapse no's limita als teixits de naturalesa conjuntiva, sinó que en participa també l'epitelial, donant un caràcter més general a les modificacions histològiques que determina. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 240 Aquests dos últims autors treballaven, com se veu, amb pulmons tuberculosos, i és sabut que la tuberculosi, per sí sola, pot produir aquestes proliferacions epitelials, apart de que qualsevol procés pulmonar que determini esclerosi pot ocasionar aquest desenrotllo atípic de l'epiteli que fa tenir aspecte glandular a la llum alveolar (Schmaus (3) entre altres). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 240 Menys nombrosos, però ben distints, hem vist elements de la fasse asexual amb l'espore enquistat intraleucocitari amb sos nuclis perifèricament situats, ben tenyits i ben distints; les formes que nosaltres no hem vist clares, potser per les facilitats que hi ha de confondre-les amb les cèl·lules epitelials i amb els plasmazellen, són els elements del cicle sexual, els primers temps de la gameta mascle i femella. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 240 En les tallades tenyides amb l'Unna-Papanheim (verd de metilpironina) ressalten els protozoaris per les propietats acidòfiles de son protoplasma, que fan que's tenyeixin de vermell per la pironina, rebutjant la part basiòfila del reactiu; així, en mig dels protoplasmes rojos dels plasmazellen, que's veuen amb son nucli blau, i els nuclis grossos de cèl·lules epitelials mal tenyits de blau i amb vora roja de protoplasma, destaquen els leucocytozoon. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons