equilibri

Mostrà un interès especial per alguns dels aspectes fonamentals de la química analítica i, gràcies als seus profunds coneixements, destacà en l’aplicació de tècniques espectroscòpiques, electroanalítiques i quimiomètriques per a la caracterització dels equilibris en solució d’un gran nombre de complexos metàl·lics, i en el desenvolupament de nous mètodes de determinació de llurs constants d’equilibri.

Per tal de predir la distribució del contaminant en les diferents fases un cop assolit l’equilibri, s’ha de fer ús de la termodinàmica i definir el sistema en consideració.

De manera anàloga a com s’utilitza el potencial químic, la fugacitat d’un compost que està present en diferents fases en equilibri és el mateix.

El principi d’aplicació del criteri d’equilibri és idèntic, tan sols cal redefinir l’estat estàndard.

Si considerem, per exemple, l’equilibri organisme viu-medi aquós, s’arriba a una expressió de Z semblant a l’anterior: ZB = KB/RT, on KB correspon a la constant de repartiment biota-medi aquós o factor de bioconcentració.

Amb aquestes dades, coneixent la massa total de HCB dins del sistema (Mt) i suposant que s’ha assolit l’equilibri (igual fugacitat en totes les fases), hom pot deduir la fugacitat a partir de la igualtat: f= { SZi Vi Una vegada es coneix la fugacitat, es pot determinar la massa de contaminant en cada fase (mi = fZiVi), així com la seva concentració (ci = mi/Vi).

Això confirma els resultats obtinguts anteriorment en aplicar la metodologia considerant només el repartiment entre fases a l’equilibri.