A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
escrotnom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 7 Es tractava d'un noi (làm. II) que tenia, congènitament, un angioma, queratínic, escrotal, amb excrescències de més d'un centímetre de gruix ocupant una gran part de la pell de l'escrot i part del dors del penis. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 7 Com a principi bàsic teníem l'observació feta per un cirurgià anglès, BROWNE (1949), que féu notar que ni a l'escrot ni a la pell del penis no es produeix gairebé mai cap reacció cicatricial intensa. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 7 Al costat dret de l'escrot són més nombrosos els punts tumorals i més visibles, però enlloc no es veu cap gran excrescència ni cap massa queratínica, com es veu en la foto original. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 7 Per a l'objecte d'aquesta comunicació no ens interessa d'estudiar cl cas clínic com a cas d'angioma, però sí que ens interessa de veure fins a quin punt la capacitat de creixement epitelial de les vores de les ferides fetes a l'escrot ha estat prou per a cobrir ràpidament els espais cruents amb pell bona. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 7 La fotografia final demostra que les dimensions de l'escrot no han canviat. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 7 Aixo vol dir que aconseguírem la renovació d'una gran part de l'escrot amb epiteli cutani crescut secundàriament de les vores de les petites ferides, sense empitjorar la qualitat de la pell escrotal ni disminuir-ne les dimensions. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons