escrot

Es tractava d'un noi (làm. II) que tenia, congènitament, un angioma, queratínic, escrotal, amb excrescències de més d'un centímetre de gruix ocupant una gran part de la pell de l'escrot i part del dors del penis.

Com a principi bàsic teníem l'observació feta per un cirurgià anglès, BROWNE (1949), que féu notar que ni a l'escrot ni a la pell del penis no es produeix gairebé mai cap reacció cicatricial intensa.

Al costat dret de l'escrot són més nombrosos els punts tumorals i més visibles, però enlloc no es veu cap gran excrescència ni cap massa queratínica, com es veu en la foto original.

Per a l'objecte d'aquesta comunicació no ens interessa d'estudiar cl cas clínic com a cas d'angioma, però sí que ens interessa de veure fins a quin punt la capacitat de creixement epitelial de les vores de les ferides fetes a l'escrot ha estat prou per a cobrir ràpidament els espais cruents amb pell bona.

La fotografia final demostra que les dimensions de l'escrot no han canviat.

Aixo vol dir que aconseguírem la renovació d'una gran part de l'escrot amb epiteli cutani crescut secundàriament de les vores de les petites ferides, sense empitjorar la qualitat de la pell escrotal ni disminuir-ne les dimensions.