escrotal

Per raons que no escauen ara, no creguérem convenient d'extirpar la pell escrotal i substituir-la per un empelt de pell lliure o pediculat: creguérem que podria ésser més pràctic i millor de seguir una tècnica personal (GABARRÓ 1957).

Es tractava d'un noi (làm. II) que tenia, congènitament, un angioma, queratínic, escrotal, amb excrescències de més d'un centímetre de gruix ocupant una gran part de la pell de l'escrot i part del dors del penis.

Amb aquesta tècnica nova ens proposàvem d'eliminar la tumoració, o la seva major part, sense fer una ressecció massiva de la pell escrotal.

Basant-me en això vaig decidir de fer una excisió de la tumoració escrotal, segmentada sistematitzada i seriada.

Tot el costat esquerre escrotal és recobert únicament per tumoracions puntiformes.

Aixo vol dir que aconseguírem la renovació d'una gran part de l'escrot amb epiteli cutani crescut secundàriament de les vores de les petites ferides, sense empitjorar la qualitat de la pell escrotal ni disminuir-ne les dimensions.