espectral

El procés d’electroesprai genera un ampli ventall d’ions, la majoria de càrrega múltiple, que donen lloc a patrons espectrals complexos, a primera vista dissuasius.

També l’avenç en la tecnologia digital ha permès fer viable a la pràctica l’ús de les càmeres espectrals o hiperspectrals, que proporcionen, per a cada un dels píxels d’una imatge, informació espectral a diferents longituds d’ona.

S’hi observen quatre contribucions, la naturalesa de les quals podrà ser elucidada a partir de la informació que fa referència als valors de pH als quals les transicions entre components tenen lloc i a les característiques espectrals que s’observen en els seus espectres purs associats.

La informació estructural es dedueix de la forma global dels espectres o de la interpretació de les seves bandes espectrals, mentre que la informació de distribució espacial, que és la característica diferencial d’una imatge, prové del fet que cadascun dels espectres recollits s’associa a una posició espacial concreta de la mostra.

La hipòtesi a considerar és que, de la mateixa manera que la combinació d’un nombre petit d’espectres purs pot descriure tota la variabilitat de formes espectrals que es mesuren durant un procés, potser pot existir un nombre limitat de signatures gèniques bàsiques que, combinades adequadament, puguin reproduir el perfil d’expressió gènica de qualsevol línia cel·lular de la micromatriu en estudi.