espectre

Aquesta propietat és extremadament útil, ja que l’aplicació d’un únic pols sobre el sistema molecular dóna lloc a l’espectre complet.

La figura 4 mostra les prediccions d’una de les variables de qualitat obtingudes amb aquest nou model usant una part de l’espectre complet original (1.197 de les 1.701 longituds d’ona).

FIGURA 4. Prediccions del model PLS d’una característica de qualitat quan s’utilitza solament una part de l’espectre complet original (1.197 de les 1.701 longituds d’ona).

Així, l’ús de polsos de radiació permet realitzar un espectre complet mitjançant el pas d’un únic pols sobre la mostra, o també l’ús combinat de dos polsos, que configura un sistema de "bombeig-sondeig", permet preparar i detectar l’espècie desitjada.

El resultat final de les mesures és un conjunt d’espectres de masses obtinguts a intervals regulars de temps, junt amb informació sobre la distribució d’energia cinètica dels fragments, també a intervals regulars de temps.

I encara més, als Estats Units els operadors no han de comprar nou espectre per proporcionar serveis com WIMAX i altres semblants a Europa.

Com es pot ja intuir, la interacció de cos sencer té un enorme espectre d’aplicacions que a curt, mitjà i llarg termini poden canviar la nostra manera de jugar (Bianchi-Berthouze et al., 2007; Díaz i Boj, 2009; Hodgkins et al., 2008; Liljedahl et al., 2005; Lund et al., 2005; Mueller et al., 2003; Parés et al., 2009; Warren, 2003), aprendre (Ackerman, 2004; Alcaraz et al., 2010; Bobick et al., 1999; Johnson et al., 1998; Kynigos et al., 2010; Lindgren i Moshell, 2011; Parés i Carreras, 2007), col·laborar (Carreras i Parés, 2004; Maes et al., 1995), rehabilitar, fer exercici (Davis i Bobick, 1998a; Hämäläinen et al., 2005; Mueller i Agamanolis, 2008), etc.

El TEA és encara molt desconegut i, tot i la recerca important que s’està duent a terme i els grans avenços realitzats en els darrers deu anys, hi ha moltes incògnites sobre l’origen d’aquest trastorn, les seves tipificacions (ja que comprèn un espectre amb un rang amplíssim), les seves necessitats especials, etcètera.

A la imatge es pot veure el senyal temporal d’una modulació QPSK i el seu espectre.

Quail ens prenem la molestia d'extreure amh acetona-etanol, I' espectre d'ahsorcio es practicament identic al del colesterol standard (ahnenys fins a arribar a la zona dell 420 0111).

A la figura 3 tenim els espectres originats per igual concentració de colesterol en el reactiu en el qual canviem la proporció acètic-sulfúric.

El primer espectre que hom detecta, abans dels cinc minuts, presenta un màxim d'absorció al voltant de les 400 mµ.

L'espectre del cortisol és típic dels esteroides de 21 carbonis amb el doble enllaç en posició 4.

Aquí tampoc no hi ha cap pic, i el mateix espectre ens donaren la progesterona i la corticosterona.

Hem triat l'espectre de la dehidroepiandrosterona com el més típic dels esteroides de 19 i 21 carbonis amb el doble enllaç en posició 5.

Laue va demostrar que els cristalls poden provocar interferències amb els raigs X, donant lloc a un espectre de difracció, de la mateixa manera com les ones de llum són difractades per una reixeta.

A partir de l’espectre obtingut, i mitjançant un llarg procés de càlcul, s’obtindrien les estructures cristal·lines dels diferents compostos, és a dir, es revelaria la correcta ordenació dels àtoms dins els cristalls.

Aquesta petita diferència en l’índex de refracció per les diferents longituds d’ona de l’espectre visible fa que les lents focalitzin en diferent lloc els diferents colors, cosa que provoca l’aberració cromàtica.

Amb el telescopi de 2,08 m de l’Observatori McDonald (Texas) obtenia l’espectre dels deu satèl·lits més grans del sistema solar.

L’espectre de Tità destacava de la resta.

L’espectre de Tità va ser l’únic que va mostrar clarament la presència gasosa, amb línies d’absorció corresponents al metà.

El projecte anà desenvolupant-se i passà de ser una estació magnètica a un observatori complet, amb una secció d’estudis del Sol (fotografia de les taques, estudis de l’espectre solar), una secció meteorològica, amb mesuraments de l’electricitat atmosfèrica, però també dels corrents tel·lúrics, i una secció sísmica.

El programa d’observacions d’aquesta comissió de l’Observatori Astronòmic de Madrid es va dividir en tres parts: la determinació dels moments de contacte de l’eclipsi, l’obtenció de fotografies durant diferents fases de l’eclipsi —incloent la corona solar i les proximitats del Sol durant la totalitat— i les mesures espectromètriques per obtenir la longitud d’ona de la línia verda de l’espectre de la corona (Observatorio Astronómico, 1900).

Aquesta línia havia sigut observada per primera vegada en la part verda de l’espectre de la corona de forma independent pels astrònoms americans Charles Augustus Young (1834-1908) i William Harkness (1837-1903) durant l’eclipsi de 1869.

Però, per què només era visible una del centenar de línies del ferro a l’espectre solar i a unes altures tan grans?