espectre absolut

El fet que el citocrom P-450 dels conills tractats amb fenobarbital és espectralment el mateix que el trobat en els microsomes dels animals no tractats va ésser demostrat quan l'espectre absolut aparent obtingut per HILDEBRANDT i ESTABROOK mitjançant el mètode de Kinoshita i Horie va ésser comparat amb l'espectre absolut publicat per SATO i cols.

Al laboratori de Mason es tractaren microsomes hepàtics amb el detergent no iònic Lubrol WX, per a produir subpartícules que donessin un espectre absolut del citocrom P-45o sense interferància aparent amb el citocrom b₅ i amb molt poca interferència per causa del citocrom P-420.

Al laboratori de SATO l'espectre absolut del citocrom P-45o va ésser observat en partícules microsomals que havien estat prèviament alliberades del citocrom b5 com a resultat d'un tractament anaerobi amb Nargase, una proteïnasa de Bacillus subtilis, i en els que la petita quantitat de citocrom P-42o que s'havia format en presència de glicerol va ésser quasi completament extreta arnb H₂O₂.

La determinació de l'espectre absolut del citocrom P-450 es complicada per la presència de citocrom b₅ i de citocrom P-420.

KINOSHITA i HORIE varen proposar un mètode més intel·ligent per a la determinació de l'espectre absolut en microsomes que no havien estat tractats per a eliminar el citocrom b5.

A no ser que sigui corregit, l'espectre resultant no és per tant una representació quantitativa de l'espectre absolut aparent.

A més, els espectres qualitatius de l'espectre absolut aparent només poden tenir sentit si els microsomes d'animals no tractats i tractats amb fenobarbital contenen un citocrom P-45o espectralment idèntic.

El fet que el pigment que fixa el CO sigui en realitat un citocrom va ésser demostrat per l'espectre del seu derivat, el citocrom P-420, i per tècniques que varen permetre el rcgistre de l'espectre absolut del citocrom P-450 coritingut en les partícules microsomals.

L'hexobarbital produïa un desplaçament de l'espectre absolut en la direcció de les longituds d'ona menors, desplaçant-se la ?max de 420 nm a 415 nm.

L'addició d'anilina produïa un desplaçament de l'espectre absolut en la direcció de les longituds d'ona superiors, desplaçant-se la ?max de 420 nm a 426 nm.