espectre de masses

El resultat final de les mesures és un conjunt d’espectres de masses obtinguts a intervals regulars de temps, junt amb informació sobre la distribució d’energia cinètica dels fragments, també a intervals regulars de temps.

Les fonts d’informació física més emprades són l’absorció o la reflectància dels espectres electromagnètics (com el visible, l’ultraviolat, l’infraroig, els raigs X, la fluorescència i el Raman), els espectres de masses (com ara els obtinguts per un «nas artificial»), la potenciometria (dades obtingudes per un conjunt d’elèctrodes), la voltametria (com és el cas d’algunes «llengües artificials»), els espectres de ressonància magnètica nuclear, els diversos tipus de cromatografia, etc.

S’han obtingut els espectres de masses en múltiples etapes (MS/MS, MS³ i MS⁴), la qual cosa ha permès establir l’ordre genealògic dels fragments, ja que, amb aquest tipus d’analitzadors de masses, no són freqüents les fragmentacions per col!lisions múltiples i només s’observen els ions producte originats directament de l’ió precursor aïllat en cadascuna de les successives etapes de fragmentació.

Aquests compostos estan formats per un esquelet de múltiples èters cíclics hidroxilats que contenen un àcid carboxílic i un hidroxil terminals i que presenten una elevada tendència a formar adductes amb cations metàl·lics, la qual cosa ha comportat que, en treballar amb una font d’electrospray en polaritat positiva, tots els polièters ionòfors donin lloc a espectres de masses amb un únic ió, que correspon a l’adducte amb sodi.

La fragmentació d’aquest ió en espectrometria de masses en tàndem dóna lloc, per a la majoria dels polièters ionòfors, a espectres de masses en els quals el pic base correspon a la pèrdua d’aigua.