espectre primari

En l’exemple de la figura 4, els més de quaranta pics de l’espectre primari (requadre) corresponen al conjunt d’espècies iòniques del tipus [M + nH]ⁿ⁺, on M i H són, respectivament, la massa de la proteïna i del protó, i n pot agafar valors entre vint i seixanta, aproximadament.

Un aspecte particularment atractiu de l’EM d’electroesprai és que els pics de l’espectre primari solen ocupar un rang de m/z entre 1 000 i 2 000 (figura 6), assequible a analitzadors senzills com ara els quadrupols (desenvolupats per Wolfgang Paul, Premi Nobel de Física, 1989).

El conjunt de pèptids resultant de la digestió s’analitza per electroesprai (espectre primari).

El quadrupol de l’instrument, actuant de filtre iònic, selecciona un dels pics (pèptids) d’aquest espectre primari, que per col·lisió amb un gas inert en un dispositiu adequat es fragmenta i dóna un espectre secundari.