espectrometria de masses

Les tècniques analítiques que s’utilitzen en els estudis clàssics de cinètica química, per a la detecció dels productes d’interès, inclouen: mesures de pressió, ressonàncies magnètica nuclear i paramagnètica electrònica, espectroscòpica ultravioleta i visible, valoració en fase gas, mesura per ultrasons, polarografia, cromatografia de gasos i espectrometria de masses, entre altres.

Aquesta es basa en l’aplicació d’un doble conjunt de polsos sobre un feix molecular, seguit de detecció dels productes per espectrometria de masses, en combinació amb una tècnica de temps de vol, que resol l’energia translacional dels productes.

Una de les formes d’excitació més utilitzades és la ionització, ja que els ions formats són fàcilment guiats mitjançant camps elèctrics i detectats per espectrometria de masses.

El problema no era trivial, però l’accés a la millor instrumentació del moment i l’experiència en espectrometria de masses de Morris els van permetre arribar abans que els seus competidors americans a elucidar l’estructura de dues substàncies molt semblants en les fraccions de HPLC obtingudes per Hughes.

L’evolució de les tècniques d’espectrometria de masses quant a sensibilitat i flexibilitat d’acoblament als mètodes cromatogràfics ha facilitat també les anàlisis estructurals dels components de les quimioteques; actualment és perfectament possible identificar la molècula que es troba lligada a un sol gra de resina, cosa que ha representat un gran pas endavant per treballar amb el format de separació i mescla.

Tractant-se de quimioteques de composts individuals, la validació es pot fer de manera directa si es tenen els recursos instrumentals adients (HPLC o electroforesi capil·lar, acoblats a espectrometria de masses, RMN, etc.).

Pel que fa al cribratge, els mètodes òptics (espectroscòpia d’infraroig, ionització de multifotons estimulada per ressonància, deflecció fototèrmica) o l’espectrometria de masses es troben entre els més emprats.