esperma

En una prova, l'esperma de conill presentà una considerable quantitat de factor exaltant.

Creiem, doncs, que és justificat relacionar el factor Reynals, en el testicle, amb l'esperma i amb les cèl·lules espermatogèniques, de divisió activa.

Es pot extreure un factor del teixit testicular i de l'esperma que és molt actiu en exaltar infeccions (1-3), per una banda, i en inhibir el creixement dels tumors transplantables per l'altra.

Per contra, en l'esperma hi ha diferències molt notables en la composició de les proteïnes bàsiques associades amb l'àcid desoxiribonucleic (ADN), segons l'espècie que hom estudiï.

L'objecte d'aquest treball és precisament de descriure la variabilitat de la composició de les proteïnes de l'esperma dins dos grups d'invertebrats fonamentalment marins: els equinoderms i els mol·luscs.

A la figura 1 es mostra l'electroforesi obtinguda a partir de les proteïnes de l'esperma i de les seves fraccions.

En aquest cas hom pot observar en l'esperma la presència de dos components minoritaris anàlegs a dos dels somàtics (f2a i f2b), juntament amb dos components típics de l'esperma (f1 i f3).

Com veurem més endavant, en l'esperma dels equinoderms hi ha components anàlegs als somàtics en gran quantitat.

Aquesta interpretació donaria un pes addicional pel fet de considerar l'espermiogènesi del musclo com un cas intermedi entre el primitiu dels equinoderms i el més avançat dels animals amb protamines en l'esperma.