esquelet

Perquè un fòssil tingui valor, és imprescindible la presencia del cap; els altres òssos són complement d'aquell, però mai per si sols, o l'esquelet decapitat componen el material necessari per a la determinació etnogràfica.

Assenyalem de pas que les classificacions actualistes, és a dir, aquelles que solament permeten la determinació racial pel color del pelatge, el pes o volum, silueta i proporcions les considerem desvalorades perquè no es relliguen amb el passat, i perquè, així, és gairebé impossible determinar la raça en l'esquelet i molt menys en fòssils.

I és que, moltes vegades, un fragment d'esquelet, regularment una pessa dentaria, serveix de basa per a incloure en els ascendents dels èquids un tipus nou, tipus que no sempre és acceptat pels altres paleontòlegs.

Naturalistes de gran competencia especial han afirmat, en efecte, que els cavalls quaternaris presentaven en llur esquelet els caràcters de les races que viuen encara en els mateixos països.

El representant antic d'aquest tipus sería el cavall de la Solutré, l'esquelet del qual fou reconstituit, exceptat el cap, per Toussaint, de Lyon, qui el creia l'antecessor dels cavalls de la Bresse i Bourgogne, i Sanson a la raça belga.

Però nosaltres, que en la col·lecció craniològica de l'Escola Superior d'Agricultura hi tenim l'esquelet d'un perxeró, observem que les mensuracions no coincideixen pas amb les assenyalades pel savi professor del Museum de París.