A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
estanynom masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 Cal dir que, en general, es tracta d’elements de transició i, particularment, de metalls amb caràcter noble, de la segona i tercera sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag, Pt, Au); però nanopartícules de metalls menys electronegatius, com el cobalt i el ferro, i de metalls del bloc p, com l’estany, també són conegudes. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2004) Freqüència: 16 A les parròquies hi havia una bústia per deixar-hi el paper d’estany dels embolcalls de les xocolates, i els diners que treien de la venda de l’estany als industrials anaven a parar, deien, a les missions catòliques. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 Les condicions redox naturals del nostre entorn, sabem molt bé que, en general, són oxidants (de manera molt localitzada es donen condicions reductores provocades per microorganismes o en ambients volcànics), per això molts metalls s’extreuen d’òxids, òxids hidratats i carbonats, com ara el ferro (a partir de Fe2O3, Fe3O4, FeO(OH) i FeCO3), el manganès (a partir de MnO2), el titani (a partir de TiO2 i FeTiO3), l’estany (a partir del SnO2), etc. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 Els biòtops estudiats en aquesta nota comprenen una selecció un xic variada: torberes pantanoses, torberes higropètriques, llacunes torberoses, molses de fonts, estanys i rierols, torberes d'alta muntanya i coixinets i tapissos de molses. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 Poden servir d'exernple multitud de petits estanys muntanyencs acaramullats. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 Aquesta fàunula nematòdica es troba ja pròxima a la dels estanys i els rius. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 Aquest biòtop, un xic similar als aiguamolls, ofereix una vegetació fonamental de molses hipnàcies (Drepanocladus, Bryum, Philonotis), i alberga una comunitat nematòdica oscil·lant entre la de les veritables torberes i la dels rius i els estanys. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 Al Pirineu són molt característics els petits llacs glaciars anomenats estanys a Catalunya i «ibones» a Aragó, a una altitud gairebé sempre de més de 2.000 m. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 Hom constata als medis briofítics dels estanys i els llacs una abundància més petita d'individus en les comunitats nematòdiques en relació amb els medis precedents. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 Als llacs i als estanys amb règim oligotròfic aquest caràcter s'accentua enormement. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 Les molses dels petits rierols i dels estanys oligotròfics són, en aquest aspecte, els medis més migrats i uniformes. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 6 Es va visitar el túnel del Cadí i la central hidroelèctrica reversible d’estany Gento Sallente, el 1987; la Fira Internacional de la Construcció i Climatització de París, el 1991; la central nuclear d’Ascó, la Torre de Collserola i el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya, el 1992, i la fàbrica de cables de Pirelli-Cavigel de Vilanova i la Geltrú, el 1993. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 6 Suposem que tenim un estany quadrat de 1 zhang de costat, en el centre del qual hi ha una canya que sobresurt 1 chi del nivell de l’aigua. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 6 Es demana quant valen, respectivament, la fondària de l’estany i la longitud de la canya.10 Resposta: (5, 12, 13) Problema 16 Suposem que tenim una vil·la quadrada de 200 bu de costat i que al centre de cada costat hi ha una porta. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 6 Actualment, amb l’alumnat de segon de batxillerat s’han ampliat les sessions pràctiques (establertes pel currículum) amb dues de noves que segueixen aquesta seqüència històrica: — Estudi dels primers metalls, les seves propietats i com obtenir un aliatge (bronze a partir d’estany i de coure). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 6 Antonio Valdés, ministre de Marina, còpies d’unes reflexions de Proust sobre els coures d’Amèrica i sobre l’estany de Mèxic. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 6 Proust era ben conscient de les diferències entre aliatges (per exemple el bronze, «mescla» en proporcions variables de coure i estany) i veritables compostos químics (com els carbonats de coure). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons