estat estacionari

Com a condició, es considera que el sistema assoleix un estat estacionari, és a dir, una vegada en aquest estat la suma de fluxos d’entrada s’iguala als de sortida.

Quan el sistema assoleix l’estat estacionari, es compleix que la velocitat d’entrada de contaminant al sistema (E, mols^–1 és igual a la velocitat de sortida (eliminació per reacció i per advecció).

En la fig. 5 s’hi representa la concentració de HCB en els diferents compartiments del sistema en l’estat estacionari.

En definitiva, la massa total acumulada de HCB en el sistema un cop assolit l’estat estacionari és 15, 6 tones i el seu temps de residència en el sistema és de 6,5 dies.

El model d’avaluació del destí d’un contaminant en un sistema ambiental encara es pot millorar introduint la possibilitat que, tot i assolir un estat estacionari, es produeixi transferència de contaminant d’una fase a una altra.

Són diverses les reaccions responsables que la concentració d’ozó assoleixi l’estat estacionari a l’estratosfera.

En fer els càlculs de la concentració d’ozó a l’estat estacionari, a través de les equacions cinètiques de formació (equacions 1 i 2) i de destrucció (equacions 3 i 4) de l’ozó, es pot demostrar que, àdhuc en la capa d’ozó, el nombre de molècules d’O₃ és molt inferior al nombre de molècules d’O₂, però molt superior al que correspondria a l’equilibri, de forma que la raó [O₂]/[O₃] a l’estat estacionari excedeix al valor de l’equilibri en molts ordres de magnitud.