estenosi mitral

Respecte a les ondulacions A i I passa també el que era de esperar, puix en aquestes ondulacions l'altura està en raó directa de l'esforç que fa el respectiu segment del miocardi durant la seva contracció, i és més gran el de la aurícula en les estenosis mitrals (en els presents electrocardiogrames, no n'hi ha sinó un de corresponent a un individu afectat d'estenosi aòrtica) i més gran el del venticle en totes les insuficiències.

Així, en els primers passos de l'electrocardiografia, ell troba predominances dretes en l'estenosi mitral, cardiopaties congènites, mentre que la predominança esquerra apareixia en la insuficiència aòrtica, havent obtingut una imatge en mirall en una hipertròfia ventricular esquerra.

En efecte: segons Lian l'estenosi mitral representa el 66 per 100 de les predominances ventriculars dretes; i el 20 per 100 les malalties orificials de la pulmonar i de la seva paret amb les diverses cardiopaties congènites.

Clerc la troba també en l'estenosi i insuficiència de la tricúspide i estenosi mitral.

Amb Schwartzman, ultra les alteracions de P (allargada, eixamplada, moscada, bífida, etc.), observen en l'estenosi mitral una predominança dreta que tradueix la sofrença i defalliment cardíac.

No han pogut establir una relació fixa entre la predominança anatòmica i àdhuc fisiològica i les predominances elèctriques en casos d'estenosi mitral i hipertensió amb predomini ventricular.