estrella fixa

Està dividit en set llibres: Llibre I Sobre l’esfera del món en comú o dels principis generals de l’Astronomia i la Cosmografia1 Llibre II Sobre el Sol Llibre III Sobre la Lluna Llibre IV Sobre els eclipsis del Sol i de la Lluna Llibre V Sobre les estrelles fixes Llibre VI Sobre els tres planetes superiors: Saturn, Júpiter i Mart Llibre VII Sobre els dos planetes inferiors: Venus i Mercuri El llibre I es dedica a analitzar la naturalesa i els moviments dels cels i dels astres.

—A l’Univers existeixen dos moviments que poden seguir els astres i els planetes: a) Moviment d’est a oest de l’esfera última de les estrelles fixes, que és circular i uniforme, i les arrossega a totes descrivint cercles paral·lels entre elles.

Efectivament, suposa que les estrelles fixes i el Sol resten immòbils, que la Terra gira al voltant del Sol sobre una circumferència de cercle, ocupant el Sol el centre d’aquesta trajectòria, i que l’esfera de les fixes, que s’estén al voltant del mateix centre que el Sol, té una mida tal que la raó del cercle sobre el que se suposa que la Terra gira, respecte a la distància de les estrelles fixes és comparable a la raó del centre de l’esfera respecte a la seva superfície.

D’una banda, les rugositats observades a la superfície de la Lluna i representades en els gravats de la mà del mateix Galilei que tenen un gran poder de convicció, més enllà de qualsevol descripció, a favor del sistema copernicà; d’altra banda, el gran nombre d’estrelles fixes, moltes d’elles invisibles en una observació a simple vista i altres de dimensions sorprenentment inferiors observades amb el telescopi; ens assabentem de les coses que hi apareixen desvelades com ara la naturalesa real de les «nebuloses», constituïdes per multitud d’estrelles molt pròximes les unes de les altres, però també de les que no hi apareixen, com ara els intents de Galilei d’utilitzar el telescopi per mesurar la paral·laxi (la impossibilitat de mesurar-la era un dels principals arguments dels detractors del sistema copernicà).