estructura complexa

Encara que l’organisme en la seva totalitat es trobi en un equilibri estacionari i els processos bàsics tinguin lloc en condicions dissipatives, també hi ha processos de tipus clàssic en la proximitat de l’equilibri que donen lloc a estructures complexes.

És útil aquest concepte en el context de la construcció d’estructures complexes a partir d’unitats estructurals elementals, també referint-se a la representació d’una evolució en què la informació dirigeixi la formació d’ordenacions superiors?

La seva recerca està centrada en l’estudi d’estructures complexes dels àcids nucleics, com ara les estructures G-cuàdruples i els motius-i (i-motif).

Afortunadament, seleccionar no és l’única estratègia possible i la presència d’estructures complexes de relació entre variables no és realment un problema, sinó la constatació que els processos estan governats per unes quantes estructures no mesurables directament (latents) que afecten les variables que sí que es poden enregistrar (observables).